Català
Typography
  • Smaller Small Medium Big Bigger
  • Default Helvetica Segoe Georgia Times

Baleares catalanJa fa un any i 3 mesos d'ençà que el PP, amb José Ramón Bauçà al capdavant, va guanyar les eleccions al Parlament i als Consells insulars. Amb el 46,37% dels vots i 35 escons de 59, va aconseguir una majoria absoluta suficient per a aplicar les retallades que li encomana la burgesia. Ja en el primer any del seu mandat, aquesta majoria ha estat explotada mitjançant mesures draconianes contra la classe treballadora, incloent el tancament de dos hospitals, centres sanitaris i retallades severes en la resta de sanitat i educació.

Baleares catalanLes retallades i els escàndols

El govern ha aplicat des del principi les retallades que li exigeixen des de Madrid, exemple d'això és l'acomiadament de durant el proper any de més de 200 professors d'anglès (interins) a contractar a més de 300 amb salaris que no arriben a mileuristes. 

Les Balears són uns dels llocs que menys està experimentant la crisi a l'estiu, perquè l'economia basada en el sector de serveis és el gran múscul econòmic de les Illes. Prova d'això és que amb una població activa de 569.565 persones, el primer trimestre del 2012 tenia més de 77.277 a l'atur, a l'estiu l'atur es redueix en un 2,27% a 75.524 persones. No obstant això, l'atur ha augmentat un 6,44% comparat amb l'any anterior al mateix mes, un total de 4,544 treballadors més. Més de 50.000 d'aquests en el sector serveis, el sector del qual Balears se suposa tenir l'hegemonia. Serà la reforma de Rajoy?

S'han vist molts escàndols a Balears últimament, a més del cas de Palma Arena, en el que es va imputar a Jaume Matas, ex-president del Govern Balear, després que Rajoy digués que faria a Espanya el que Matas havia fet a les Illes Balears, podem trobar casos com el de Munar o el de Nadal, cap d'aquests tres han entrat a la presó encara. A tot això cal afegir el cas d'Urdangarin, duc de Palma, protegit per la dreta, que ha evitat qualsevol acció contra ell. A més, tenim el cas de José María Rodríguez, ex-delegat del govern a les Illes Balears, que va haver de dimitir fa uns mesos degut a la seva imputació en la trama Gürtel.

Problemes de liquidesa i finançament

Un dels primers problemes que va tenir el govern de Bauçà va ser els problemes de pagament a les farmacèutiques, que van amenaçar amb deixar d'acceptar receptes per deutes que tenia el govern amb elles, Bauçà va dir que havia d'esperar a rebre finançament (el va rebre, no ens oblidem que el Sr. Bauçà és propietari d'una farmàcia a Marratxí), però es van trobar amb problemes seriosos, ja que a finals de 2011 cap banc volia prestar doblers al govern, degut a això van haver de esperar a veure què els donaria Rajoy. A més de tot això, les Balears tenen una qualificació creditícia pèssima, BBB- segons S&P, amb perspectiva negativa, fregant el bo porqueria. A més, el govern ja ha fet públic que emetrà 275 milions de deute públic aquest any, 75 a un 5% a 1 any i 200 a un 5,5% a 2 anys. 

 

La qüestió lingüística 

 

La qüestió lingüística ha estat sempre un tema candent i que ha recobrat significança amb les polítiques reaccionàries del Govern contra el català, que han irritat a gran part de la població.

En primer lloc, la segregació lingüística a l'escola entre catalanoparlants i castellanoparlants és una mesura completament reaccionària que no té cap altre objectiu que dividir la població des de la infància en línies lingüístiques, i inculcar un sentiment colonialista als treballadors nouvinguts, especialment als castellanoparlants, de rebuig a la cultura i llengua pròpies.

Podem dir que Bauçà ha sortit esquilat amb el nou model educatiu, ja que inicialment només un 8% dels pares escolliren el castellà, essent la majoria en català i la resta acollint-se al projecte del centre (català). A més a més, després d'una pròrroga vergonyosa del termini d'inscripció i de l'enviament de cartes per a “recordar la possibilitat de triar llengua”, el nombre de pares que escolliren el castellà es reduí al 5%. Això demostra la naturalesa populista de les mesures lingüístiques del PP, que només pretenen l'agreujament del conflicte lingüístic per al seu benefici. I és que a la classe dominant sempre li ha anat bé la divisió dels treballadors.

Una altra mesura va ser la derogació del català com a requisit per entrar a la funció pública, que passa a ser un mèrit com pot ser el coneixement d'una llengua estrangera. A més a més, una de les mesures més recents va ser el de la possibilitat de castellanització dels topònims dels pobles. També s'ha d'anomenar l'eliminació de gran part de la programació d'IB3 en català i, per ficar més la pota, el propi Bauçà, mitjançant una carta pública emesa pel Govern, instà a la premsa a pronunciar i escriure el seu llinatge en la forma castellanitzada “Bauzá”.

El rebuig a aquestes mesures, i un signe que inequívocament revela la importància de l'assumpte, va ser la manifestació del 25 de març, que va comptar amb unes 50.000 persones (tenint en compte que 400.000 viuen a Palma). Una manifestació històrica que comptà aproximadament amb el mateix nombre de participants que la manifestació de la Vaga General del 29 de març.

 

El Govern perd recolzament 

En aquest temps de govern de Bauçà hi han hagut moltes mostres de rebuig, en la salut es va trobar amb la major oposició amb la notícia de la clausura dels hospitals Joan March i l'Hospital General. En educació, la plataforma Crida, que lluita contra les retallades, ha rebut molt de suport social. Al sector estudiantil s'han donat dues vagues estudiantils al llarg de l'any, amb una participació significativa el 29 de febrer (major que les manifestacions contra Bolonya), una setmana més tard dels incidents de València.

La vaga del 22 de maig del sector educatiu, que no s'arribà a dur a terme, deixà a gran part dels professors més conscients amb ganes de lluitar. Podem estar segurs que la retallada d'interins i els atacs d'enguany faran que aquesta voluntat sigui explosiva en consonància amb les mobilitzacions de la resta de l'Estat.

El govern del PP va aconseguir la majoria absoluta l'11 de maig de 2011, com en molts llocs es va esperar fins al 20-N per escometre les mesures de “cert calat”. En poc temps, més de 300 empleats públics ja havien estat acomiadats. A pesar de les seves apel·lacions demagogues inicials a la “unitat” i “seny” per sortir de la crisi (és a dir retallades per a la gran majoria) i acusacions al Govern anterior, cada vegada es veu en una situació més precària. El govern de Bauçà ha perdut tota la credibilitat que pogués tenir l'11 de Maig de 2011. Amb un programa de l'esquerra destinat a tomar aquest govern de forma organitzada per part de la classe treballadora, no duraria molt de temps al Consolat, Consells ni Ajuntaments.