catalunyaQui hagi seguit atentament els judicis del Tribunal Supremo i del Tribunal Superior de Justicia de Catalunya contra els càrrecs de l'anterior govern de la Generalitat, imputats per posar urnes en la consulta del 9N del 2014, haurà pogut apreciar dues veritats que emergeixen clarament: per un costat queda cada vegada més evident el caràcter reaccionari del règim del 78 - que no desaprofita cap ocasió per mostrar el seu (feble) múscul contra qualsevol clam d'autodeterminació del poble de Catalunya - i per l'altre, la més que clara falta de voluntat de la direcció convergent de l’anomenat "Procés" de trencar amb el règim.

catalunyaEl parlament de Catalunya es troba avui en dia en una situació de bloqueig polític. El govern de Junts Pel Sí (JxS) segueix amb la dinàmica de pressió envers la Cup per poder aprovar els pressupostos de la Generalitat, que van ser tombats per primera vegada a la història de Catalunya el passat 8J. La CUP va declarar que no podia recolzar uns pressupostos "manifestament insuficients¨ i que ¨segueixen supeditats a Montoro i a la Troika, sense posar al centre l'obediència al Parlament de Catalunya¨. Catalunya Sí Que Es pot va correctament explicar que eren uns pressupostos continuistes i que amagaven noves retallades en acceptar el límit de dèficit de 0,7 de la llei Montoro. 

Molt sovint, en els debats del moviment anticapitalista, i a voltes sense ser-ne conscients, es repeteixen velles temàtiques i arguments. És per això, per treure’n les lliçons i afilar les nostres tàctiques i estratègia avui, i no pas per cap mena d’academicisme, pel que els marxistes estudiem detingudament les experiències passades del moviment obrer i socialista. Els dilemes als que avui s’enfronta la CUP recorden problemàtiques molt antigues.

Jaume Collboni Ada Colau presenten 1576052541 28950726 1232x821El divendres 13M la alcaldessa de Barcelona Ada Colau va anunciar davant dels mitjans de comunicació l’existència d'un preacord amb el PSC de Barcelona que comportaria l'entrada dels regidors socialistes al govern de la ciutat i particularment de Jaume Collboni, a qui correspondria la segona tinença d'alcalde. La probable entrada del PSC al govern de Barcelona en Comú ha generat un fort debat polític, dins i fora de les files de la confluència de govern, sobre les possibles implicacions del pacte. 

Catalunya es desperta roja i morada. Gràcies a una campanya feta per milers de militants compromesos, gràcies a una postura valenta sobre el dret a decidir, a un programa radical que inclou la re-apropiació dels sectors estratègics a partir de les elèctriques, gràcies a un lideratge d’activistes, lluitadors com l'Ada Colau, el Xavier Domench, La Marta Sibina, la Lucia Martin hem sabut capgirar totes les enquestes i la propaganda de la classe dominant. Els companys de Lluita de Classe i els de Podem Socialisme hem contribuït humilment, amb les nostres petites forces a aquesta victòria històrica del poble treballador de Catalunya i això ens omple d'orgull. És un honor participar a Barcelona en Comú, a Podemos i a En Comú Podem.

Les eleccions al parlament de Catalunya del 27 de setembre van donar una majoria descons a les forces independentistes, encara que no una majoria de vots. És més, dintre del bloc sobiranista, Junts pel Si (la llista unitària de CDC, ERC i independents) no disposava duna majoria suficient per governar i depenia per tant dels vots de la CUP que havia dit clarament durant la campanya que no investiria a Mas. La pressió per tant era molt gran sobre la CUP. Lestira i arronsa resultant sha prolongat durant més de 3 mesos i només sha resolt in extremis el diumenge 10 de gener a poques hores que sexhaurís el plaç, amb un acord entre la CUP i Jxs. Quin és el significat daquest acord i com sha de valorar?

CatalunyaAquests dies tothom té la mirada fixe en el que està passant a Catalunya, amb la resolució d'intenció d'inici de la "desconnexió" de Junts pel Sí (JxS) i la CUP, i les 2 negatives a la investidura de Artur Mas com a proper president de la Generalitat per part dels diputats anticapitalistes de la CUP. El Govern del PP i l'estat espanyol no han trigat a demostrar de nou el seu caràcter reaccionari fent servir el Tribunal Constitucional com un instrument de repressió política contra un Parlament votat legítimament pel poble de Catalunya.