Pagina principal Català BCN en Comú i el procés de pactes. Una crònica des de Barcelona

BCN en Comú i el procés de pactes. Una crònica des de Barcelona

ImprimirCorreo electrónico
Bookmark and Share

Després de les celebracions de la victòria històrica, BCN en Comú es troba endavant la tasca complicada de forjar pactes per poder governar l'Ajuntament. Amb només 11 regidors necessita el recolzament de altres partits per assegurar la investidura de l'Ada i per realitzar les polítiques contingudes en el programa electoral que vam votar com a conjunt de BCN en Comú.

Fins i tot abans de poder aconseguir els recolzaments necessaris per ocupar l’Alcaldia, ja els poders fàctics han començat a mobilitzar-se en contra. Les declaracions d’Artur Mas sobre la necessitat d’arribar a un pacte ampli que impedeixi a l’Ada Colau governar la capital catalana, mostren la por que tenen de l’exemple que pot representar Barcelona en mans d’una alternativa clara a les polítiques d’austeritat. A més, són calcades a l’intent desesperat de Esperanza Aguirre i el PP de Madrid per impedir que Manuela Carmena sigui alcaldessa. També hi ha hagut amenaces, més o menys obertes, de sectors judicials i econòmics contra Barcelona en Comú. Les 400 famílies que realment manen i mai es presenten a les eleccions, tenen por.

L’Editorial de El País de l’1 de juny representa l’altra cara de l’estratègia de la classe dominant contra BeC: la de intentar moderar el projecta i fer-lo “respectable”. L’editorial ho diu tot en el títol i el subtítol: “Conviene madurar - Barcelona aprovechará la nueva fase si se respetan la ley y la economía”. Traduït a un llenguatge planer el que volen dir és: “nois i noies, ara esteu a les institucions i no al carrer, cal acceptar els límits del sistema. Es poden fer reformes cosmètiques, en les formes, que tornin a donar legitimitat a un sistema en crisi, però no es poden tocar les coses decisives. No es pot trencar la llei (llei burgesa que està feta a favor dels bancs i les grans empreses), ni tocar els interessos econòmics dels poderosos”. Uns ataquen frontalment, altres, més sibil·linament, intenten cooptar.

La resposta d’Ada Colau ha sigut clara i contundent: posant-se al costat dels treballadors de Movistar en lluita, qüestionant la subvenció al gran premi de Montmeló (diners que podrien finançar beques de menjador) i declarant que estaria disposada a trencar lleis que són injustes.

En el primer plenari de Barcelona en Comú després de les eleccions es va escollir i votar un equip negociador per dialogar amb les altres forces d'esquerra, en concret la CUP, ERC i el PSC. També es van decidir les línies generals per aquestes negociacions, sobre tot el fet que el programa electoral ha de ser la nostre brúixola en aquest procés. Correctament es va decidir que no pactaríem amb ningú que no acceptés el "pla de xoc" per els primers mesos de mandat, que conté les següents mesures:

·Evitar els desnonaments per motius econòmics.

·Garantir els subministraments mínims.

·Garantir el dret a l'alimentació bàsica.

·Garantir l’empadronament i l’accés a la targeta sanitària sense exclusions.

·Establir una renda municipal complementaria per a famílies que estiguin per sota del llindar de la pobresa.

·Elaborar un pla de lluita contra l’atur.

·Elaborar un pla contra la feminització de la pobresa.

·Garantir el dret a un envelliment digne, actiu, autònom i saludable.

·Aturar el desnonament dels assentaments mentre no es garanteixi un sostre digne.

·Garantir un sostre a les persones sense llar.

·Assegurar el servei de menjador, llibres, sortides i activitats escolars a tots els infants.

·Garantir l'atenció social i educativa a les famílies i els infants en situació de risc.

Conjuntament al "pla de xoc" es va decidir com a condició per pactar també l’acceptació de mesures de codi ètic, entres les quals volem destacar la possibilitat de censura i revocació de qualsevol càrrec per part de la ciutadania, i el recolzament a impulsar polítiques participatives.

Creiem que la postura que hem de tenir envers els pactes va ser explicada perfectament de l’Ada a els Matins de TV3 el 29M, on va dir que no hem de tenir por a governar en minoria, ja que la nostra força ha de ser la mobilització de la ciutadania. Tot i que es poden canviar moltes coses des de l'Ajuntament, hem de ser molt conscients dels límits del municipalisme. La historia i la actualitat ens ensenya que els poders econòmic ho intenten tot per aturar qualsevol política que un ajuntament rebel vulgui impulsar en favor de les classes populars. Lamentablement el poder segueix encara en mans de les elits econòmiques i per això hem de entendre quines oportunitats ens dóna l'administració municipal. Això passa per preguntar-nos perquè hem volgut arribar a l'Ajuntament de Barcelona, pel govern en sí mateix o perquè el govern sigui instrumental per fer avançar unes lluites que es poden guanyar només amb la mobilització més amplia de la classe treballadora? Pensem que tothom a BCN en Comú estarà d'acord amb la darrera opció. Com hem dit moltes vegades, volem que BCN sigui la impulsora d'un canvi més profund de la societat, que vagi més enllà de les muralles de la ciutat. Sobre tot perquè si no és així, no serà. Si assumim això, veurem en el procés de pactes una possibilitat d’explotar les contradiccions a dins de les altres formacions d'esquerres, que hauran de justificar davant del seus electors l'aprovació o el rebuig de mesures que van objectivament a favor de la classe treballadora. Si assumim això, ens preocuparem menys de discutir si els pactes han de ser més estables o puntuals, perquè els 10 regidors que ens falten els tindrem al carrer, en la mobilització permanent de la gent treballadora. La manera de forçar el PSC i ERC a votar una sèrie de lleis o mesures, és amb la ciutadania organitzada en les assemblees de barri, manifestant el suport al seu govern a plaça Sant Jaume.

La correlació de forces es guanya al carrer. Les institucions poden ser l'altaveu d’aquesta correlació, però el que no es guanyi en la lluita no es pot firmar a la "casa gran". Amb la força de qui sap que les lluites es guanyen el carrer, sí que podrem pactar amb ERC i PSC, explotant les contradiccions de qui per una banda diu que defensa els drets dels treballadors de Movistar i per l'altra, a través de les paraules de Junqueras i de tot el PSOE, recolza l'austeritat de la troika. Destaquem també la exactitud de la resposta de l’Ada Colau sobre la condició per part de ERC de recolzar el full de ruta de la independència de CiU i ERC. Ella va dir que nosaltres recolzem el dret a decidir, però no recolzem l'aliança amb qui retalla drets i serveis socials, posant sempre per davant l'eix social.

Amb la força de qui sap que les batalles es guanyen als barris, als instituts, a les associacions de veïns i amb la mobilització, podrem parlar (com ja estem fent) cara a cara als companys de la CUP per dir-los que s'equivoquen en no voler pactar amb nosaltres, i a fer declaracions contra nosaltres com si l'enemic de classe fóssim nosaltres i no l'Artur Mas.

Ara, el proper plenari de dimarts modificarà i votarà la proposta final de pactes que ens portarà l'equip negociador i que serà sotmesa a la validació ciutadana.

Vam aconseguir el 25% dels vots però ara, a través de mobilitzacions i d’una administració ciutadana valenta al servei de les lluites i dels de baix podrem guanyar la confiança de la majoria de la classe treballadora.