Pagina principal Català Barcelona en Comú: Guanyem Barcelona per canviar el país!

Barcelona en Comú: Guanyem Barcelona per canviar el país!

ImprimirCorreo electrónico
Bookmark and Share

Fa uns anys Barcelona va ser un dels principals escenaris dels moviments socials que van fer trontollar els antics equilibris de tot l’Estat Espanyol: com les lluites contra els desnonaments, que van veure néixer la PAH; el 15M on milions de treballadors i joves van expressar la seva voluntat de trencar definitivament amb el bipartidisme i van manifestar les seves necessitats de democràcia directa i justícia social; de les Marees, i de totes les vagues i lluites sindicals contra les retallades i privatitzacions del govern central, de la generalitat i de l’ajuntament.

La Barcelona del 2014 podria semblar, a un observador neutral, un lloc totalment diferent, pel seu focus d’atenció en la qüestió nacional. Ja hem parlat extensament de com la burgesia catalana ha intentat i segueix intentant fer servir el legítim desig d’un poble a exercir el seu dret a l’autodeterminació per dividir la classe obrera de tot l’Estat i anul·lar així qualsevol lluita contra les ferotges retallades del Govern del president Mas.

Com a marxistes ho analitzem tot a partir de les relacions entre les classes socials. Per això, vam veure en la revolta del poble català la continuació d’aquells moviments, on ara la classe treballadora catalana projectava en la independència les mateixes necessitats de canvi, de justícia social i condicions laborals dignes que havien caracteritzat els moviments anteriors.

L’experiència de totes aquestes lluites ha canviat per sempre la consciència de moltíssims joves i treballadors, que han començat a adonar-se que la possibilitat de canvi només està a les seves mans.

A Barcelona totes aquestes experiències s’estan aglutinant a Barcelona en Comú, la coalició on conflueixen Podem, EUiA, ICV i Procés Constituent. Al juny de 2014 Ada Colau, que aleshores era la portaveu de la PAH, va presentar un manifest anomenatGuanyem Barcelona, firmat per nombroses associacions de veïns i personalitats del món de la cultura, on s’expressava la necessitat de crear una candidatura de confluència amb l’objectiu de guanyar l’Ajuntament de Barcelona. Finalment, al març de 2015 s’oficialitza la proposta de Barcelona en Comú i es presenta l’equip electoral encapçalat per Ada Colau, confirmat per unes eleccions primàries que es van celebrar via web i a tots els barris de la ciutat.

Barcelona és una ciutat que fa molts anys que pateix d’un mal govern, laboratori de les polítiques de privatització de CiU que han convertit Barcelona en un escenari dissenyat només per al 2% de la població. Han fet de Barcelona un lloc on s’inverteixen milions d’euros en reformes “cosmètiques” a les avingudes de luxe (com, per exemple, la Diagonal) mentre moltíssims barris segueixen patint falta d’equipaments mínims (com la Sagrera o Nou Barris). Han privatitzat salvatgement l’aigua, els hospitals (com en el cas de l’Hospital Clínic) i les Escoles Bressols. Barcelona s’ha convertit en una ciutat on es denega el dret a l’habitatge mentre hi ha milers de pisos deshabitats en mans de les entitats financeres, i el turisme descontrolat alimenta el procés de “gentrificació” fent fora veïns dels seus barris. Per dir-ho en poques paraules, una ciutat submisa als interessos del gran capital i dels seus representants institucionals. A Barcelona hi ha més de 100.000 persones a l’atur, un 40% dels joves no té feina i el 15% dels treballadors perceben un sou que està per sota del llindar de pobresa.

Per aturar aquesta “deriva privatitzadora i per tenir una xarxa de dret socials mínims”, fent servir les paraules de l’Ada Colau, Barcelona en Comú ha redactat un “pla de xoc”, votat per tots els participants de les assemblees de barri. Aquest pla compta amb unes mesures concretes sobre com actuar en els primers mesos de govern. Tot això amb l’objectiu de revertir les privatitzacions, aturar els desnonaments i els talls de subministraments, baixar els costos de les factures i del transport públic, remunicipalitzar l’aigua, recuperar la gestió pública de les Escoles Bressol, garantir el dret a l’habitatge i en general garantir a tothom una existència més digna. Aquest “pla de xoc” necessitaria només 160 milions d’euros que, en un Ajuntament que té més de 2,300 milions d’euros de pressupost, es trobarien fàcilment si s’invertissin els milions d’euros que el senyor Trias destina a la Fórmula 1, a les reformes estètiques de les avingudes de luxe, a la construcció d’una pista d'esquí metropolitana i totes les subvencions a les empreses, escoles i hospitals privats.

A totes les assemblees i els actes de Barcelona en Comú es respira un entusiasme palpable. Per tots aquells que van participar generosament en les lluites del passat ara hi ha la sensació que existeix una nova eina per canviar les coses amb la possibilitat de guanyar. Moltes persones intervenen a les assemblees dient que per primera vegada podran votar sense tapar-se el nas. Barcelona en Comú és un moviment sa, on centenars de veïns i veïnes de la ciutat estan participant en el procés participatiu de redacció del programa electoral aportant les seves experiències de lluita, expressant les necessitats dels seus barris i contribuint en la campanya electoral.

Barcelona en Comú també té la sort de tenir com alcaldable a Ada Colau, una persona amb una trajectòria de militància al servei dels treballadors i que va demostrar el seu valor en unes lluites molt concretes. El 14 d’abril, dia de l’aniversari de la proclamació de la República, a la històrica sala de la Biblioteca Bonnemaison, Ada Colau va dir davant 300 de persones “Barcelona en Comú és una candidatura contra les velles lògiques i vicis dels partits però és una candidatura amb memòria”, és a dir, que vol lligar les lluites del present amb les lluites i tradicions del millor passat de Barcelona, Catalunya i Espanya. També promourà un model de democràcia directe amb la revocabilitat de tots els càrrecs polítics i administratius. “Si no fem el nostre deure, no accepteu discursos autojustificatius i feu-nos fora” va dir l’Ada a un públic entusiasta.

Hi ha molta consciència que el camí serà llarg i que amb conquistar Barcelona no n’hi ha prou. Totes les bones mesures que podrien passar si guanyem, veuran tot tipus d’intents de sabotatge per part del gran poder financer, com està passant avui en dia a Grècia. Barcelona ha de ser, tal com diu Ada Colau, la “capital del canvi”, hem de conquistar Barcelona per conquistar totes les ciutats de l’Estat, les autonomies i el govern central. Per això Barcelona en Comú s’ha lligat amb moltes altres candidatures en l'àmbit estatal.

La lluita no s’acaba amb el vot, això ha de ser només el principi d’una mobilització general per canviar tot el país i tot Europa i els marxistes han de lluitar perquè s’adopti en les lluites un programa revolucionari de ruptura amb el capitalisme. Les últimes enquestes posicionen Barcelona en comú com a primera coalició de la ciutat amb un empat tècnic amb CiU, però amb això no n’hi ha prou. És important que tots els marxistes i els companys de Podem participin activament i treballin perquè Barcelona en Comú pugui obtenir el millor resultat possible i guanyar les eleccions municipals amb majoria. La tasca serà complicada comptant que ERC ja ha pactat amb CiU per les eleccions de la Generalitat, prioritzant la qüestió nacional a qualsevol preu, però amb la determinació de tots els militants, veïns i veïnes i la justícia de la història de part nostra es pot aconseguir! Tenim l'oportunitat de demostrar a tot al país que amb la Unitat Popular SÍ ES POT!!

 

Para leer el artículo en castellano: Barcelona en Comú: ¡Ganemos Barcelona para cambiar el país!